S. Jaume de Galicia   

 

                                                                          S. Jaume de Galicia (catalan)

 

  Cansons de la Terra  vol 1 (F. Pelay Briz y C. Candi)

 

  N' era un pare y una mare — y un fill qu' ell dos tenian,

  feren una prometensa — á sant Jaume de Galicia

  d' anarhi gayató en má — y rosaris á la cinta.

  Quan foren un poquet lluny — un poquet lluny de la vila

  encontraren un hostal — que hi havia una fadrina.

  La fadrina del hostal — dihuen que n' era atrevida.

  Diu la fadrina al romeu: — Dóm un bes per cortesía.

  —No 'u mana la lley de Deu, — ni sant Jaume de Galicia.

  La fadrina del hostal — va dir que s'en venjaria.

  N' agafa una tassa d'or — ab que 'l seu oncle bevia

  y la fica á lo sarró — mentre 'l pelegri dormia.

  Quan es hora de dinar — la tassa d' or no hi havia.

  En sent hora de sopar — la tassa d' or no 's tenia.

  La fadrina del hostal — diu que 'l fadrí la tenia.

  —Si jo tinch la tassa d' or — que 'm penjin al mateix dia.

  Li registran lo sarró — y la tassa d' or hi havia.

  La justicia rigurosa — lo va penjá' al mateix dia.

  Pero son pare y sa mare — no deixan de fer sa via.

  Quan ne son á la tornada — lo seu fill veure volian.

  Diu la romera al romeu: — Jo per allí hi passaria.

  —No passéu per 'lli muller — que 'l dolor vos revindria.

  —Reveni' ó no reveni', — resarè un' Ave María.

  Aixis qu' ella se hi costa — veu que 'l seu fill se movia.

  —¿Com ets viu lo meu fillet — com ets viu ab tants de dias?

  —No tinch d' esser viu ma mare — ab tan bona companyia?

  Sant Jaume me tè pels peus — y la Verge per la cinta,

  y lo cap lo Esperit sant — que il-lumina nit y dia.

  Anáusen á cal Veguer, — á cal Veguer de la vila;

  trobaréu que está dinant — menjantse gall y gallina,

  quan arribaréu alli — li diréu ab cortesía:

  «Dèu lo guart senyor Veguer — á vosté y la companyia

  vaja á despenjá 'l meu fill — qu' encara está plé de vida.»

  —Fugiu d' aquí dona boja — no 'm digáu tal bojería

  que tan es viu vostre fill — com aquest gall y gallina.

  Lo gall se posa á cantá', — la gallina al plat ponia.

  —Aixó es miracle del cel — miracle que Deu envia.

  Despenjaren á l' infant — y penjaren la fadrina.

 

  Variants.

 

     Vers 17.

  Ja l' agafan y me 'l lligan — y 'l penjan al mateix dia.

 

     Vers 20.

  Diu la romera al romeu — que 'l seu fill veure volia.

  —Ahont vols anar dona loca — ahont vols anar dona mia,

  de tan lluny com lo veurás — á plorar te posarias.

  De tan lluny com lo va veure — ja plora com si's moria.

  Sant Jaume lo tè pèls peus, — pèl cap la Verge Maria,

  los angelets pèl entorn — que li feyan companyia.

  —Ay mare la meva mare — una cosa jo 'us diria,

  que n' anésseu á cal batlle, — á cal batlle de la vila

  qu' allí al trobaréu dinant — ab un gall y una gallina.

 

     Vers 32.

  — Vaji á despenjá 'l meu fill — que ja n' es tornat á vida.

 

     Vers 36.

  Aixó es miracle del cel — y de la Verge Maria.

 

  Després del últim vers de la nostra versió hem vist en lo romancerillo del Sr. Milá eix altre:

  Primer la van assotar — ella molt mes mereixia.

 

  Emperó la generalitat dels que aquesta cansó cantan no 'l dihuen aqueix vers. Nosaltres seguint la costum l' hem suprimit pus no 's pot negar que trau tot lo bon efecte del acabament.

 

  NOTAS.

 

  Eixa cansó es molt antiga, aixis nos ho dona á entendre la paraula veguer que alguns, be pochs, la cambian ab la de batlle, paraula molt mes moderna. Si cap dupta'ns cabès de sa antiguitat nos la desvanexería al instant eix tros del llibre de concells de Jaume Roig, en lo qui s'hi troba tot sencer l' argument d' eix cant.

 

  Una vil hosta

  roin disposta

  llavors tenia

  en sa posada

  una bregada

  de pelegrins

  vells é fadrins,

  hu li 'n faltá (¿agradá?)

  e requestá

  li fes plaher,

  no 'u volgué fer;

  la vil bagassa

  mésli la taça

  dins son fardell;

  partintsen éll

  menys la trobaren,

  fent que 'l pentjaren.

  Los altres tiren

  llur vot compliren;

  com se tornaren

  de fet anaren

  veure 'l penjat.

  Poch apartat

  del gran cami,

  viu lo fadrí:

  dix: «Despenjáume,

  beneyt Sant Jáume

  m' ha sustentat.»

  Lo gran pecat

  fonch decobert,

  é fonch pus cert,

  car com cuytassen

  é 'l demanassen

  al president,

  ell responent

  á llur querella,

  per maravella

  dos cuyts ocells,

  presents tots ells,

  ressucitaren

  é alt cantaren

  gallina é gall.

  Sens entrevall

  l' hosta dampnada

  prest fonch penjada.

 

  (Llibre de concells, llibre II. Com volguè pendre beguina. 1.ª part.)

                                                                 --------------------------------------------------------

    

  retour à Q.Culture musique

  

                                                                  delhommeb at wanadoo.fr -  15/07/2021